cmnt

la música ens omple el cor.
no el cor de la sang i del cos físic, tangible: el cor de les emocions, els sentiments, de l'amor i l'amistat.
quan la música es tan bonica que arriba ben endins, que les orelles se'ns connecten amb cada centímetre del nostre cos, i et fa vibrar, et fa sentir calfreds, et fa ballar, i cantar i cridar i ser feliç, és quan realment veus que la música és un espectacle, és poesia, és art, és mil sensacions condensades en cada segon. la veu greu i suau, càlida, profunda, acompanyada de la música, aquell tum-tum de la bateria, els ritmes preciosos i precisos de la guitarra i el baix i el pianista-teclista boig, que ho dóna tot davant teu, que destrossa l'instrument perquè li queda petit, perquè el que ell sent es pot traduir a música, però no a paraules, i m'adono que el que estic escrivint no tñe sentit, perquè les paraules queden curtes a les sensacions i avui ha estat una nit de sensacions, de elation, de felicitat, de confessions  de cerveses i de pitis. de no pensar, de deixar-se emportar i de viure el moment, perquè el moment existeix, el present fugaç. que ja ha passat. i ara. i ara. ara. ar. a..







mmmm. tinc persona fantàstica dormint suaument al meu costat. amb els ulls tancats innocentment esperant el demà. incert, potser més clar, potser més lliure, potser més.








i sempre ens queda la platja, la posta de sol, les paraules que no diuen res i pensar en el que podria haver restat i no és











.