eyelashes

acluques els ulls i amagues
les teves precioses pupil·les marró clar
amb les teves pestanyes negres i llargues
que ja t'he dit uns quants cops que em trastoquen.
Em roces,
m'acaricies amb les teves pestanyes,
em fas pesigolles i se'm dibuixen uns clotets
petits, divertits, que et fan riure, a les galtes
però en realitat estàs a km de distància,
mai puc saber en que penses, només que no t'agrada mirar-me als ulls.
Vés a saber,...
potser et recordo a nostàlgia, com em fas tu a mi.
Et miro i penso en totes les cançons tristes
que m'agrada escoltar de nit sota l'edredó, dins el llit,
quan ningú està amb mi, quan ni tan sols tu hi ets
i tinc tot el meu món de somnis obrint-me les seves portes.
Però quan penso en això ploraria,
les persones som misterioses
i només expliquem allò que ens interessa que sàpiguen.
Som tresors a descobrir, som partitures de música
que s'han de saber interpretar per saber que volen dir, per conèixer,
per arribar lluny i sentir emocions.

i obro els ulls i m'adono que ara no hi ets, que la imaginació, els desitjos, els somnis, les il·lusions juguen males passades. Escoltar Death Cab té conseqüènies...
(altre cop km de distància)