te deslizas como si fueras de viento y al contacto con mis dedos te desvanecieras
divaga. fa que em perdi. no, en realitat ja estava perduda. fa dies que me n'he adonat, no trobo el sentit, la força, l'energia, que em tira endavant, m'ha abandonat. no trobo les paraules, no em surten els bells pensaments, no realitzo les bones accions.tanta llibertat fa que triem no ser lliures. però quan ja ningúe spera res de nosaltres sino tan sols som nosaltres els que tenim unes altes espectactives és tan fàcil decepcionar-se, que m'he autodecepcionat. puc fer més, però me'n oblido. sempre hem de continuar. keep breathing, keep learning, keep doing things,... i no trobo el temps de fer alguna cosa realment sense haver-ne de fet cap altra seguidament. sempre pendent dels horaris, de les presses. llavors és que tries no ser lliure?
Si tu magia ya no me hace efecto, ¿cómo voy a continuar?
Si me sueltas entre tanto viento, ¿cómo voy a continuar?,
¿cómo voy a continuar?
Si me sueltas entre tanto viento, ¿cómo voy a continuar?,
¿cómo voy a continuar?
Love of Lesbian
Clere
Som presoners de la societat.
RépondreSupprimerÉs aquesta societat la que ens fa estar continuament pendent d'horaris, de no arribar tard, de fer-ho tot a temps... Som els seus presoners, però tot i això, s'ha de trobar petits moments on poder ser lliures, ignorant a tots els altres i a nosaltres mateixos, només fent una cosa: disfrutar del moment, sense pensar en res més.
Molt cert el text.