Només m'agrada la platja a l'hivern

Ella era tota imaginació, tenia el cap ple d'idees. Sempre en tenia alguna de bona a la punta de la llengua.

Per exemple, una vegada que era l'aniversari d'una amiga. Totes les altres volien fer-li alguna cosa i... pam! Ella va tenir la idea de fer una excursió a la platja.

Oh, la platja. Havia estat de les millors idees que havia tingut en temps i temps. A més a més, portava molt de temps volent-hi anar. Li havia demanat mil cops a en Jordi, que la portes a veure el mar, la posta de sol i el dolç voleiar de les gavines. Però ell sempre se'n desdeia amb alguna excusa d'última hora. Que no tenia temps, que tenia molta feina, que feia fred...
Amb això del fred encara, per que a ella només li agradava la platja a l'hivern. Quan no et mories de calor i no hi havia una marabunta de gent, i quan podies gaudir de les sensacions i els sentits amb completa tranquil·litat. Era un plaer el tacte de la sorra entre els dits dels peus, el soroll de les ones al xocar contra la costa, el gust de la sal en els llavis, poder observar el meravellós espectacle que oferia el paisatge i que el vent et despentines suaument els cabells.


Però no, tot i la seva imaginació, no va aconseguir mai acabar de convèncer en Jordi. Segurament ell mai s'havia adonat que ella es preocupava excessivament quan li passaven coses dolentes, ni que guardava tots els seus missatges en una carpeta especial, ni que es prenia tot el que li deia en serio. En definitiva, mai es va adonar que ella estava completament colada per ell. I això, probablement, va passar perquè ell no sentia el mateix per ella, o com a mínim és el que creia.

Així que no li preocupava massa fer-li-ho saber, simplement deixava córrer el temps, confiant que algun dia se'n adonaria.

Què era una ingènua? Sí, ja li havien dit molts cops, però això ella ja ho sabia, era tota imaginació.

  clere